Tot i que la immensa majoria dels espanyols tenen un telèfon mòbil i paguen per un accés a Internet mòbil de banda ampla, la velocitat real de la seva connexió és la pitjor d’entre els països desenvolupats. Un estudi global amb cinc milions d’amidaments mostra que els països nòrdics i diversos de l’est d’Àsia gaudeixen de velocitats que doblen i, en algun cas, quintupliquen, la mitjana de l’existent a Espanya.
Els grans dades semblaven bons. 2014 va acabar amb un parc de línies mòbils de més de 50 milions, segons l’últim informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Fa temps que va deixar de ser notícia que hi hagi més telèfons que persones a Espanya. A més, gairebé el 75% dels espanyols tenien a mitjan any passat una connexió d’internet mòbil, xifra que ha hagut de millorar en aquest temps. En els últims mesos, les companyies de telecomunicacions no han deixat de publicitar les seves xarxes 4G, fins a 10 vegades més ràpides que el 3G.
Però quina és la qualitat real d’aquesta internet mòbil?
La velocitat mitjana de la connexió mòbil a Espanya és de 4,6 megabits per segon (Mbps), segons una anàlisi realitzada amb una mostra de més de 200.000 usuaris a tot el món per experts de la Universitat Aalto de Finlàndia i la Internet Society. La xifra per si sola gairebé diu res. Però, si la hi compara amb les obtingudes en la resta de països, s’entén millor: els ciutadans d’altres 29 nacions gaudeixen de majors velocitats que els espanyols.
Entre els 10 primers països amb millor connexió mòbil (sempre en sentit descàrrega) apareixen, gairebé sense excepció, els que ja gaudeixen del millor accés a Internet fix. A la llista, encapçalada per Dinamarca amb uns envejables 22,3 Mbps, estan la resta de països nòrdics, Suïssa i Bèlgica. A més del Canadà, completen el grup les nacions asiàtiques més avançades, com Singapur (segon de la classificació), Corea o el Japó. Totes elles doblen almenys la velocitat a Espanya.
Diversos factors expliquen per què els usuaris de mòbils aconsegueixen diferents velocitats en els diferents països “, diu l’enginyer electrònic i coautor de l’estudi, el professor de la Universitat Aalto, Jukka Manner. Entre aquests factors pot estar des del model de mòbil fins al pla de dades contractat. Però el que més influeix és, segons aquest expert en xarxes,
Manner, que participa en l’elaboració dels estàndards de xarxes des de 1999, no sap de la realitat espanyola ni la política de desplegament de les operadores espanyoles. Ell només coneix les dades que llança Netradar, l’aplicació per a mòbils que va crear al costat del seu equip per mesurar la velocitat real de la connexió. Un cop instal·lada, permet a l’usuari saber que velocitat mitjana i màxima s’obté amb la seva connexió, a quin tipus de xarxes es connecta o la cobertura disponible a les vostres terres. També, i de forma anònima i agregada, envia els resultats al laboratori de Manner.
Un altre element que mesura Netradar és la latència, un aspecte clau en el rendiment d’una connexió i que expressa el retard en l’enviament / recepció d’un paquet de dades. En el cas espanyol, una sèrie de bits enviats des d’un mòbil fins als servidors usats en l’estudi trigava de mitjana 254 mil·lisegons (ms). No sembla molt retard, però “això és el més important per als serveis interactius, com Veu sobre IP o les comunicacions bidireccionals per vídeo”, recorda Manner. Per fer-se una idea, la latència mitjana a Suïssa és de 119 ms i la de l’Iran de gairebé un segon.
Bussejant per a EL PAÍS entre els resultats obtinguts per l’aplicació, Manner també ofereix les dades desagregades per tecnologia de ràdio (en particular 4G) d’Espanya i, per comparar, Finlàndia. Netradar mostra que durant 2014, el percentatge de connexions de quarta generació a Espanya va ser del 10% del total, per sota de la mitjana mundial. No obstant això, i amb dades de fins ahir mateix, les connexions 4G ja suposen el 22% en el que va d’any. La xifra dobla la de l’exercici anterior però encara està molt lluny de la cobertura 4G que diuen oferir els operadors i que arribaria al 70% de la població espanyola. Aquí cal tenir en compte que no tots els mòbils són encara compatibles amb aquesta tecnologia.
El 4G, però, no assegura un millor lloc a Espanya en la classificació. La velocitat mitjana de la connexió dels espanyols amb aquesta tecnologia va ser, el 2014, de 17,6 Mbps. És quatre vegades més que la mitjana de tota la banda ampla mòbil espanyola, però encara lluny dels 29,4 Mbps de Finlàndia, per exemple. I és que això de la connexió a Internet no és una foto fixa. Quan un creu haver arribat on estaven els altres, aquests ja s’han tornat a avançar.
Els resultats per a Espanya es basen en una mostra de 6.324 usuaris de Netradar, xifra que podria no ser representativa. “Per descomptat, com més millor, però fins i tot amb aquestes mostres, es representa bastant bé l’escala nacional”, assegura un Manner que convida a tothom a instal·lar la seva aplicació per a comprovar com de bona és la seva connexió i, de passada, afinar els resultats per a l’any que ve.
Font: El País
