El Tribunal Constitucional, en data 2012.01.18, ha declarat nuls alguns articles de la llei d’ordenació de les radiocomunicacions de Castilla-La Mancha encara que la major part es considera conforme a la Constitució. La sentència és important perquè genera jurisprudència respecte a dues qüestions polèmiques: la potestat de les CCAA i els ens locals de fixar nivells màxims d’emissió a les instal · lacions i la potestat urbanística de regular la implantació territorial.
Pel que fa al primer punt, els fonaments de la sentència diuen el següent:
(…) Constatada el caràcter bàsic de la regulacions estatals dels NIVELLS tolerables d’emissió, es cal concloure que les comunitats autònomes no puc alterar esses estàndards, ni imponent als operadors una obligació d’incorporar Noves Tecnologies per aconseguir una minimització de les emissió, no només perquè això sigui contrari a les bases establertes per l’Estat en matèria sanitària, sinó també perquè d’aquesta forma es vulnerarien, en últim termini, les competències legítimes de l’Estat en matèria de telecomunicacions (…)
Quant al segon punt, els fonaments de la sentència diuen el següent:
(…) Certament, les comunitats autònomes puc imponent límits al dret d’ocupacions del domini públic i de la propietat privada que els operadors tenen reconeguda en la legislació estatal de telecomunicacions, sempre que sigui necessari per preservar els interessos públics que tenen encomanats, entre ells els mediambientals, paisatgístics i urbanístics. De fet, la submissió dels operadors a les normes sobre protecció mediambiental i urbanisme es reconeix en l’article 28 de la Llei general de telecomunicacions de 2003 quan s’afirma que en l’autorització d’ocupació del domini públic i de la propietat privada per a la instal · lació de xarxes de comunicacions electròniques és d’aplicació la normativa específica dictada per les administracions públiques amb competències sectorials, entre elles en matèria de medi ambient i ordenació urbana (…)
De tot això, sembla deduir-se que ni les CCAA (ni els ens locals per extensió) no tenen potestat per regular els nivells d’emissió de les instal · lacions de radiocomunicació mentre sí que tenen, però, capacitat de regulació urbanística sobre la seva implantació sempre que les limitacions i condicions que s’imposin “siguin proporcionades en atenció a l’interès que es tracti de preservar” i “no impliquin restriccions absolutes al dret d’ocupació”, com ja s’havia resolt de fet en sentències anteriors.
