L鈥櫭▁it de la telefonia m貌bil a Espanya, molt per sobre de les estimacions inicials m茅s optimistes que havien fet les operadores, 茅s un dels fets m茅s remarcables del final de la d猫cada dels 90 i el principi dels anys 2000. L鈥檃ugment vertigin贸s del nombre de l铆nies m貌bils durant aquells anys s鈥檋a anat estabilitzat (vegeu la il路lustraci贸 1) de manera que, actualment, les l铆nies ja no varien tot i que s铆 ho fa el tr脿fic de dades per tel猫fon (vegeu la il路lustraci贸 2).

Evoluci贸 l铆nies telefonia m貌bil 2000-2013 segons Observatori de Red.es a Espanya

Il路lustraci贸 1. Evoluci贸 l铆nies telefonia m貌bil 2000-2013 segons Observatori de Red.es a Espanya

Tr脿fic de serveis de banda ampla m貌bil a Espanya (Terabytes)

Any 2012 2013 2014 2015
Tr谩fico de datos 97.236 133.895 205.709 361.313

Il路lustraci贸 2. Consum de dades serveis de banda ampla m貌bil a Espanya segons CNMC

Aquest fenomen es deu a que els terminals m貌bils, de la m脿 de l鈥檈voluci贸 tecnol貌gica, han passat de ser merament un estri per realitzar trucades de veu a esdevenir veritables dispositius multifuncionals, amb capacitat d鈥檈xecutar una ampl铆ssima gamma de prestacions amb milions d鈥檃pps disponibles.

Les aplicacions de tota mena sobre terminals m貌bils precisen, com m茅s va, m茅s capacitat de dades per part de les xarxes no fixes. La propera generaci贸 de telefonia m貌bil, la 5G, pensada per satisfer aquestes necessitats i les de l鈥橧nternet de les Coses, podr脿 gestionar aquest volum de tr脿fic per貌 sobre una infraestructura de xarxa que requereix ampliar el nombre d鈥檌nstal路lacions d鈥檃ntenes, especialment en aquelles zones on la poblaci贸 es concentra, com ara els centres de les ciutats, les zones tur铆stiques, els estadis esportius, els aeroports, etc. Una part de les infraestructures de suport de xarxa correspondr脿 a les cl脿ssiques estacions base, situades en les cobertes dels edificis o en torres constru茂des en parcel路les no edificades, per貌, segons dades de l鈥檕perador d鈥檌nfraestructures Cellnex, per cada una d鈥檃questes instal路lacions tradicionals hi haur脿 10 small cells. Com a resultat, abans del 2020, hi haur脿 a Espanya un total d鈥檈ntre 30.000 i 75.000 noves instal路lacions de telefonia m貌bil amb les quals s鈥檈spera cobrir un increment estimat de consum de dades del 56% en els propers 5 anys.

En aquest sentit, Cellnex ha tancat un acord marc per al desplegament d鈥檃ntenes amb JC Decaux, empresa que es dedica a la gesti贸 de mobiliari urb脿 en els carrers de les ciutats aix铆 com en espais com el metro, els aeroports o les estacions de ferrocarril. Sembla l貌gic imaginar que la instal路laci贸 de tots aquests elements generar脿 un gran impacte sobre el paisatge urb脿 i que les empreses com Cellnex, o els propis operadors, hauran d鈥檈stablir acords amb els Ajuntaments respecte de les condicions d鈥檕cupaci贸 de la via p煤blica o de b茅ns de domini p煤blic. 脡s a dir, la visi贸 de les administracions locals com a organismes gelosos de les seves compet猫ncies en urbanisme, medi ambient i paisatge urb脿, 鈥渙bstaculitzant鈥 sovint els desplegaments de xarxa amb permisos i requeriments, pot canviar radicalment, passant a 茅sser, a ulls dels operadors, 鈥渃貌mplices necessaris鈥 que poden i els han d鈥檕ferir el seu mobiliari urb脿, canalitzacions, infraestructures p煤bliques, etc. per fer efectiu el desplegament de tots aquests petits nous elements a nivell de carrer.

Davant d鈥檃quest futur immediat, BCN Projecta considera b脿sic i estrat猫gic que els municipis es preparin dotant-se de les eines necess脿ries per maximitzar els beneficis indubtables de les noves prestacions. Aix貌 vol dir gestionar com cal els eventuals problemes d鈥櫭璶dole urban铆stica i similars de manera que no enfosqueixin els avantatges i les oportunitats associades a les noves tecnologies de comunicaci贸. Per exemple, davant la pres猫ncia simult脿nia de dispositius de molts operadors, o de serveis diferents en la via p煤blica, sembla peremptori que l鈥檃dministraci贸 local disposi de normes d鈥檃dmissi贸 d鈥檌nstal路lacions reglades, neutrals i transparents, i de procediments per inventariar les i reflectir-les en les bases geogr脿fiques, o que disposi d鈥檌nstruments de gesti贸, precisament, dels efectes de llur concurr猫ncia, aix铆 com d鈥檃valuaci贸 de les corresponents taxes econ貌miques en concepte d鈥檕cupaci贸 de la via p煤blica.

BCN Projecta, posa a disposici贸 del municipis una s猫rie de tasques d鈥檃ssessorament amb aquest objectiu aix铆 com la seva expertesa en la mat猫ria. En concret, proposa als ajuntaments les iniciatives seg眉ents:

  • Auditoria inicial de l鈥檈stat de les xarxes del municipi, tant m貌bils com fixes. En concret, 茅s essencial con猫ixer els punts amb connectivitat a fibra 貌ptica.
  • Endegar i mantenir una cartografia amb totes les xarxes de telecomunicacions desplegades pels diferents operadors.
  • Elaborar un codi de bones pr脿ctiques que doni requeriments clars de com s鈥檋an d鈥檈xecutar les instal路lacions i que reculli les especificats de la poblaci贸.
  • Desenvolupar una determinada organitzaci贸 interna, si cal, interdepartamental, que faciliti la interlocuci贸 operadors ajuntament a nivell intern municipal.
  • Fixar objectivament, en les ordenances fiscals, les taxes a cobrar als titulars de les instal路lacions, i que siguin neutrals, no discriminat貌ries, realistes, no abusives, etc.
  • Establir procediments o pautes per a la supervisi贸, vigil脿ncia o manteniment dels equips instal路lats en la via p煤blica.
  • Disposar de t猫cnics interns o subcontractats que realitzin inspeccions regulars.

Autor de l’article

Fernando Pascual

Fernando Pascual

Enginyer de Telecomunicacions

Membre de l’equip de BCN Projecta Associats SL.

Shares

Pin It on Pinterest

Shares
Share This