La majoria dels camps electromagnètics (CEM) presents en els entorns laborals es consideren de freqüències extremadament baixes. Aquestes freqüències van des dels 0 Hz fins als 100 kHz i inclouen la freqüència de 50 Hz de l’alimentació elèctrica, que és la més habitual.
Mitjançant dues píndoles informatives, BCN Projecta us informarà sobre algunes de les fonts que els poden provocar i sobre els nivells que en podem esperar.
Abans de res però, en aquesta primera part repassarem conceptes bàsics sobre els CEM i sobre els seus possibles efectes sobre la seguretat i la salut dels treballadors.
Què són els Camps Electromagnètics (CEM)?
El camp elèctric i el camp magnètic
El concepte de camp és molt general en física i descriu l’estat específic d’una magnitud física per a cada punt d’una regió de l’espai. Normalment s’utilitza per a magnituds físiques capaces d’exercir una força.
El camp elèctric descriu la força exercida en una unitat de càrrega elèctrica. El produeixen càrregues elèctriques, independentment del seu estat o moviment. La unitat de camp elèctric és la intensitat de camp expressada en Volts per metre (V/m).
El camp magnètic descriu la força exercida en una unitat de càrrega elèctrica en moviment. El produeixen càrregues en moviment i són, per tant, proporcionals als corrents elèctrics d’un sistema, independentment del voltatge que s’utilitza. Per a la mesura de camps magnètics s’utilitza el flux magnètic expressat en Tesla (normalment en militesla (mT) o microtesla (μT)).
Tant el camp elèctric com el camp magnètic són quantitats vectorials: es caracteritzen per una intensitat (valor de camp) i una direcció que serveix per determinar com s’exercirà la força sobre les càrregues elèctriques.
Una línia de força o línia de flux, en el context de l’electromagnetisme, és la corba de tangent que proporciona la direcció del camp en aquest punt.
Els camps elèctrics i magnètics estàtics i variables en el temps
Mentre les càrregues i els corrents són estàtics, l’electricitat i el magnetisme són fenòmens diferents. Les càrregues en repòs o en moviment lent generen camps “quasi estàtics”. Tanmateix, les distribucions de càrregues que varien prou en el temps (càrregues accelerades) comporten un acoblament dels camps elèctric i magnètic que és major com més augmenta la freqüència.
Les característiques i les interaccions del uns i dels altres són totalment descrites per les anomenades equacions de Maxwell. Aquests camps acoblats que varien en el temps són coneguts com a components de radiació. A freqüències extremadament baixes, els camps radiats per una font són negligibles ja que, en exposicions pràctiques a aquests marges freqüencials, la radiació només esdevé dominant a distàncies de la font comparables a la longitud d’ona.
Interacció amb el cos humà dels Camps Electromagnètics (CEM)
Els camps electromagnètics dins el cos humà
Camps elèctrics
A baixes freqüències, el cos humà és un bon conductor i les línies de camp elèctric són aproximadament perpendiculars a la superfície del cos. En conseqüència, s’indueixen càrregues elèctriques en la superfície exposada que oscil·len i que, al seu torn, indueixen corrents a l’interior del cos.
El camp elèctric intern és força inferior a l’extern (de 5 a 6 vegades menor a 50 Hz, per exemple). Per a un camp elèctric extern donat, els majors camps elèctrics induïts dins el cos es produeixen quan el cos humà és en perfecte contacte amb el terra a través dels peus (quan està posat elèctricament a terra). Els camps induïts menors es produeixen quan el cos és aïllat del terra (quan està en “espai lliure”).
Camps magnètics
Atès que la permeabilitat dels teixits humans és igual a la de l’aire, el camp magnètic dins el cos és igual a l’extern. És a dir, el cos dels humans o dels animals no pertorba significativament el camp magnètic. La major interacció amb els camps magnètics es deu a la inducció de Faraday de camps elèctrics i a les densitats de corrent associades en els teixits conductius.
Els camps elèctrics induïts dins el cos pels camps magnètics externs són majors quan les línies de camp són transversals al cos, de davant al darrere, tot i que, per a alguns òrgans concrets, és per a camps alineats de costat a costat. Els camps induïts menors es produeixen quan el camp magnètic extern és orientat verticalment a través de l’eix corporal. Per a una orientació i valor de camp magnètic donats, la inducció de camp elèctric és major com més llarg és l’individu.
Afectacions sobre la salut i la seguretat establertes per la literatura científica
Efectes aguts
Neurocomportament
L’exposició a camps elèctrics de baixa freqüència causa respostes biològiques conegudes, des de la mera percepció fins a la molèstia, passant per efectes superficials deguts a les càrregues elèctriques.
La base per a la protecció de la salut només es fonamenta en els efectes prou establerts que són:
- Percepció de càrrega elèctrica superficial. També cal considerar les descàrregues elèctriques per corrents de contacte o induïts.
- Estimulació directa de teixit muscular i nerviós. Per exemple, de les fibres nervioses amb mielina del sistema nerviós perifèric humà.
- La inducció de fosfens magnètics en la retina (sistema nerviós central) en persones exposades a camps magnètics de baixa freqüència. Aquest fenomen correspon a l’efecte directe d’excitació nerviosa o muscular per camps elèctrics induïts més ben establert.
Hi ha altres evidències científiques indirectes de que funcions cerebrals com ara el processament visual o la coordinació motora es poden veure afectats transitòriament per camps elèctrics induïts, però no són prou fiables per servir de base per a l’elaboració de mesures de protecció.
Efectes crònics
Càncer
L’any 2002, en base a associacions observades en estudis epidemiològics de leucèmia en infants, la IARC (Agència Internacional per a la Recerca en Càncer) va classificar els camps magnètics de freqüència extremadament baixa com a possiblement carcinogènics en humans. Els estudis demostren un patró consistent d’increment de risc de leucèmia infantil per a exposicions diàries, cròniques, a camp magnètic de baixa intensitat (0,3 μT 0,4 μT) provinent de línies d’alta tensió. Tanmateix, el fet que les evidències siguin tan febles i, a banda, sense causalitat establerta, justifica que no s’hagin utilitzat de base per a les normatives de prevenció.
Autor de l’article
Raimon Balart
Enginyer de Telecomunicacions
Membre de l’equip de BCN Projecta Associats S.L.
Prevenció de Riscos Laborals a l'exposició de Camps Electromagnètics
Pot ampliar la informació sobre els nostres serveis sobre prevenció de riscos laborals a l’exposició de Camps Electromagnètics relacionats amb el contingut de l’article. Per a qualsevol consulta no dubti en contactar-nos.
